Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Essència de la Pobla de Cérvoles

SITUACIÓ

La Pobla de Cérvoles està situada al sud-est de les Garrigues, prop de la serra de la Llena. És l'únic municipi de la comarca declarat zona de muntanya. Les seves coordenades geogràfiques són, de longitud 0'9389, i, de latitud, 41'4694.

El seu terme limita al nord i nord-oest amb Cervià de les Garrigues; a l'est i nord-est, amb el Vilosell i l'Albi; al sud i sud-oest, amb el d'Ulldemolins (Priorat); al sud-est, amb Vilanova de Prades (Conca de Barberà), i a l'oest, amb el de Juncosa.

GEOGRAFIA

La Pobla de Cérvoles es troba assentada al peu de la serra de la Llena a 663 m sobre el nivell del mar. La Serra de Llena té 10 km de longitud, és el límit de la comarca i fa de partió d'aigües entre el Segre, d'una banda, i de l'Ebre i el Francolí, de l'altra. 

A mesura que ens apropem a la serra de Llena, els materials són més grollers i els pendents més acusats i aquest fet determina que els correus els trobem a les àrees més planeres. Quan ens allunyem de la serra de la Llena apareixen sorres fines, llims i argiles que contenen guixos i sals. També trobem gran quantitat de roques calcàries. 

La xarxa hidrogràfica està formada per la riba esquerra del riu Set, que té una longitud global de 50 km, i diferents barrancs, el més conegut dels quals és el de Sant Miquel de la Tosca. El curs del riu Set és intermitent, només porta aigua quan plou. Els barrancs que neixen a la serra de la Llena són els quals aporten les aigües de la pluja al riu. 

L'extensió del terme municipal és de 61'9km². La seva configuració és variada: muntanyosa a la part de la serra de la Llena, amb barrancs cap al riu Set. A la part nord-est hi ha valls i planes i, a la part sud-est, barrancs. 

El cim de l'Abella (1002 m), a l'extrem SE, és un dels punts més alts de la serra de la Llena. Entre aquest i la Tossa, del Vilosell, neix el riu de Set, que forma tota la frontera nord-oriental del terme.

El riu de Set rep aigua de diversos barrancs que drenen també el terme, com el de Mas d'en Peret, a la capçalera; el de la Fumada, juntament amb el de Sant Joan, el de l'Escaleta, el d'Albaredes i el del Forn, en el sector proper a Cervià; el de Gotalleres, en el sector nord-oest del terme, i el del Bou i el del Riuet en el tram mitjà. Tots aquests cursos baixen de la serra de la Llena.

CLIMA I VEGETACIÓ 

El clima és mediterrani continental sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 450 mm. Els màxims es donen a la primavera i a la tardor i, els mínims, a l'hivern i a l'estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes d'entre 4ºC i 5ºC, i els estius són molt calorosos, amb mitjanes que oscil·len entre 24 i 25ºC, amb una amplitud tèrmica alta o molt alta. 

La vegetació dels paisatges de la Pobla és mediterrània. Hi predomina el pi blanc, les alzines, els roures, les serveres, el marfull i el coscoll. A les proximitats del riu i dels barrancs hi trobem pollancres, sarguers, àlbers i canyissars. 

COMUNICACIONS

La Pobla de Cérvoles està situada a la xarxa viària per una carretera comarcal que l'enllaça amb la N-240 al seu pas per Vinaixa. En aquesta mateixa població s'hi troba l'estació del ferrocarril més propera, que enllaça Barcelona-Tarragona-Lleida. Aquesta mateixa carretera ens connecta amb l'autopista A-7 a la qual hi podem accedir per l'accés Albi-Vinaixa. Així mateix, aquesta comarcal continua i ens porta cap a Ulldemolins, Juncosa i Bellaguarda. A més a més, hi ha una pista esfaltada que connecta al nostre poble amb Cervià de les Garrigues. 

POBLACIÓ

Segons dades del 2013, la Pobla té 234 habitants, els quals, a l'estiu, es poden duplicar a causa del turisme i per ser lloc de segona residència. D'acord amb l'Institut d'Estadística de Catalunya, segons dades del 2011, la Pobla disposa de 104 habitatges familiars principals i de 164 habitatges familiars secundaris. 

La densitat de població és de 3'8 habitants per km². 

ECONOMIA 

La base econòmica de la Pobla és l'agricultura de secà basada en l'olivera, la vinya, l'ametller i el cereal.

Podem dir que: 

  • Quasi 900 hectàrees de la superfície de la Pobla es dediquen al conreu de l'olivera. Hi ha un molí -Cooperativa del Camp Sant Isidre Llaurador SCCL- que transforma les olives en oli. Aquest oli es comercialitza amb la denominació d'origen "les Garrigues".

  • 250 ha del camp de la Pobla produeixen ametlles. Al poble no hi ha cap empresa ni cooperativa que es dediqui a la transformació de l'ametlla. 

  • 100 ha de la superfície de la Pobla es dediquen a produir vinya. Existeixen cellers privats que produeixen, elaboren i comercialitzen el vi pertanyen a la denominació d'origen "Costers del Segre". 

  • L'apicultura també és important, el 40% dels ruscs de les Garrigues es troben a la Pobla, el Vilosell i l'Albi. 

  • Més de la meitat de la superfície de la Pobla és boscosa. 

  • També són rellevants les activitats dedicades al sector terciari, especialment les relacionades amb el turisme; el poble disposa d'un supermercat, un bar-restaurant, dues cases rurals, una casa de colònies, un taxi i una piscina municipal. 

ORIGEN DEL NOM DE LA POBLA DE CÉRVOLES 

Des del 18 d'abril de 1984 s'anomena la Pobla de Cérvoles, amb anterioritat a aquesta data s'anomenava Pobla de Ciérvoles. 

Pel que fa a la seva etimologia, podem destacar que la paraula "Pobla" fa referència al nucli de població fundat amb una Carta de Poblament i que li donava certs privilegis. Pel que fa a la paraula "Cérvoles", Joan Coromines en el Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana diu que "El lloc de Cérvoles (més aviat escrit Sérvoles), sembla tractar-se d'un antic diminutiu del nom de serva o cervera (arbre), en llatí sorbus".

Aquesta explicació és bastant creïble, si tenim en compte les transformacions fonètiques habituals en l'evolució del llatí al català. En els primers documents referenciats apareix com Sérboles.

SÍMBOLS

La Pobla, igual que la majoria de poblacions, ha anat utilitzant símbols dels quals en el segle XIX es va exigir disposar d'un segell per poder donar validesa legal a la documentació que emetien diferents entitats. Els segells eren privats del municipi que els usava i eren signe de validesa i credibilitat d'un document. El segell va tenir dues funcions: la de tancar i la d'autentificar un document. 

ESCUT 

L'actual escut de la Pobla de Cérvoles va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'abril de 1985. L'escut de la pobla té forma de rombe. Hi apareix un grup de cases d'or, que representa un poble. L'or simbolitza les virtuts de justícia i clemència amb qualitats de generositat, amor, alegria...

També hi apareixen dues cérvoles d'argent posades en pal, que representen l'existència d'aquests animals en el nostre poble. Algun estudiós defensa la hipòtesi que els cérvols poden tenir relació amb l'escut de la família de Guillem de Cervera, antic senyor de la Pobla, moment en què Ramon Berenguer IV li va cedir aquests territoris per al seu repoblament. 

L'argent simbolitza les virtuts de la humanitat i innocència amb qualitats de franquesa, integritat... L'escut engloba en la seva part superior una corona mural del poble. El color blau cel simbolitza la virtut de la justícia amb qualitats de lloança, bellesa, bondat, noblesa... 

BANDERA 

La bandera és apaïsada de proporcions de 2 d'alt per 3 d'ample. És bicolor, horitzontal, de color blau clar i groc, amb les dues cérvoles blanques de l'escut. Va ser aprovada el 21 de juny de 2006 i posteriorment publicada al DOGC el 4 de juliol del mateix any. 

Document Actions