Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

XII-XV

La primera vegada que apareix en els documents Cérvoles és el 27 de maig de 1157 quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va donar a Ramon de Vallbona i un grup d'anacoretes el lloc de Cérvoles - situat dins dels antics límits del Valiat de Siurana -, per construir-hi un altar i una Església sota la invocació de la Mare de Déu i per fundar-hi un monestir segons la regla de Sant Benet. Els va donar tanta terra com poguessin llaurar, sis parelles de bous durant un any i el permís per construir un molí aprofitant l'aigua del riu Set. 

Aquesta donació va ser una recompensa a aquest grup d'ermitans perquè les antigues terres que ocupaven a la Conca de Barberà - l'anomenat Hort de Poblet i les terres properes - van ser donades pel mateix Ramon Berenguer IV a l'abat de Fontfreda perquè hi edifiqués un monestir cistercenc - l'actual monestir de Poblet.

L'any 1150 es va crear Poblet. A aquest monestir, de recent creació i en plena expansió, no li va fer gens de gràcia que hi hagués a Cérvoles un altre monestir, tan a prop de la seva zona d'influència. 

El 1163 Guillem II de Cervera i la seva dona Ermessenda van donar al monestir el lloc i el terme del castell de Cérvoles, amb el suport del nou rei, Alfons I. Els límits eren el riu Set fins a la muntanya de Vilanova de Prades i la torre la Llena. 

L'1 d'abril de 1171 Poblet va aconseguir que Ramon de Vallbona renunciés als seus drets sobre les seves possessions de Cérvoles i que renunciés, també, a la construcció del monestir benedictí que li havia cedit Ramon Berenguer IV. A canvi, ingressaria a l'orde cistercenc de Poblet. 

El monestir de Poblet va anar adquirint noves terres a les Garrigues; de vegades, comprant-les i, d'altres, per donacions de famílies nobles. Al llarg dels segles XII i XIII van passar a dependre del monestir, el Vilosell (1227), Torms i el Soleràs (1224), Tarrés...

Conversió de Cérvoles en una granja de Poblet 

Cérvoles es va convertir en una granja del monestir de Poblet. La granja de Cérvoles - situada al costat del castell del Marc - era autosuficient i tenia diversitat de productes agrícoles i ramaders. El 13 de setembre de 1178, Ramon de Potelles, nebot de Ramon de Vallbona, va vendre el monestir de Poblet la Coma Fumada per 43 sous de moneda barcelonesa. Ell havia rebut la Fumada - a la vora del riu Set - en herència del seu tiet. El monestir de Poblet també va convertir la fumada en granja. 

Als inicis del segle XIII, Poblet va vendre la fumada a Guillem IV de Cervera i la seva dona Elvira. Al cap de pocs dies, Elvira va donar de nou la Fumada o Novella - granja d'origen recent - al monestir, a canvi de dir una missa diària. 

Al llarg del segle XIV, les granges de Cérvoles i de la Fumada van deixar de ser granges per convertir-se en la Pobla de Cérvoles.

.............................................................................................................................................

A inicis del segle XIII, els pagesos dels diferents masos eren atesos pel mossèn del Vilosell, ja que la Granja de Cérvoles no es podia celebrar missa. 

En el segle XIV, Poblet volia fundar un nou poble i una nova Església a Cérvoles. Segurament que després d'aquest fet es va començar a construir la capella que posteriorment seria el temple parroquial de la Pobla. 

La caiguda demogràfica i la Pesta Negra va repercutir de seguida al camp. La davallada de la població rural a causa de la mort o emigració cap a la ciutat va comportar una disminució de la terra conreada i un abandonament dels masos. Els senyors van notar una disminució de les rendes agrícoles. Això va portar enfrontaments entre uns i altres. 

Mostra d'això és que l'any 1409 els jurats de la Pobla acudiren a l'abat de Poblet amb la demanda que li rebaixessin la càrrega dels delmes del poble. 

Tot i aquestes dificultats, els pobletans continuaven complint amb les seves obligacions com a vessalls del Poblet. Tenim constància que l'any 1469 tres homes de la Pobla contribuïren a l'acabament de les muralles, torres reials i portal del monestir. 

La Coma Fumada va passar el 1415 a poder d'uns arrendataris que es limitaven a pagar un cens, és a dir, que van deixar de ser una granja cistercenca típica. 

Document Actions