Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

XVI

La Catalunya del segle XVI és un país bàsicament agrari, ja que més d'un 80% de la població vivia al camp i del camp. 

A mitjans del segle XVI, segons el fogatge de 1553, trobem a la Pobla 20 caps de casa, unes 100 persones. La distribució de la població era irregular en el territori. Les zones de la costa - d'entre 30 i 50 habitants per km² - estaven molt més poblades que les zones de l'interior - d'entre 15 i 20 habitants per km²

En aquesta època, la societat estava ordenada per estaments. Això volia dir que la gent naixia en el si d'un grup social i al llarg de tota la seva vida pertanyia en ell. No hi havia mobilitat. 

La major part de pa població - més del 80% - eren camperols. Hi havia els pagesos rics i acomodats, que eren la minoria, i els jornalers i petits propietaris, que eren la majoria. La major part dels camperols estaven sotmesos als senyors i havien d'abonar les rendes senyorials. Això establia una diferenciació entre la propietat útil del pagès que el convertia de fet en el propietari de la terra i la propietat efectiva que estava en mans del senyor.

L'abat de Poblet, rector de la Pobla 

En construir l'Església de Nostra Senyora de Vallbona s'instaurà el culte regular, de manera que al poble hi havia un vicari. Això durà fins a mitjans del segle XVI.

El 7 d'octubre de l'any 1564 una butlla papal va donar el servei de l'Església de la Pobla al monestir de Poblet. Durant més de dos segles (1564 - 1772), l'abat de Poblet escollia al rector de la parròquia de la Pobla de Cérvoles - un cas gairebé únic. Això significava que el lligam i la dependència dels pobletans amb el monestir era molt forta, ja que tenia un caràcter espiritual, a més d'econòmic. Poblet podia controlar amb més facilitat tot el que passava en el poble. 

Els monjos vicaris eren nomenats per l'abat. La durada era variable, alguns vicaris, ho van ser durant 2 anys, altres 6... els vicaris actuaven de majorals. 

Document Actions