XVII *

Al llarg de tot el segle XVII, la població de la Pobla va variar molt poc, ja que va passar de 117 a 115 habitants. Durant la primera meitat del segle, la població va augmentar 68 persones i, en canvi, durant la segona meitat va disminuir més d'un terç, passant de 185 a 115 habitants.

Les Garrigues es va veure afectada per la pesta. Una plaga de llagosta (1683) va produir molts danys als sembrats, a la vinya i els fruiters. 

Durant el període 1651-1654, una epidèmia de pesta va arrasar gairebé tot el territori. A l'estiu de 1652 va haver-hi a la Pobla i als pobles del voltant un rebrot de la pesta, coneguda a l'època com a mal contagiós. La gent infectada per aquest mal es refugiava a la cova de la Pesta, avui encara existeix. Els morts per aquesta malaltia s'enterraven als voltants de la cova. Quan algú agafava la pesta i moria, no es deia, s'enterrava d'amagatotis i sense cap solemnitat, per por que la gent no volgués tenir cap relació amb ells. 

L'any 1652, de 6 persones que van morir al nostre poble, 5 van ser per la pesta. Més endavant un altre fet va agreujar la misèria dels pobletans. Va ser una plaga de llagosta el 1687. Va arribar l'estiu d'aquell any per la costa tarragonina i va anar envaint tot el Principat. Les llagostes formaven un gran núvol que de vegades arribaven a tapar el sol, volaven d'un lloc a un altre menjant-se tot el verd dels camps, de forma que els arbres quedaven despullats sense fulles igual que a l'hivern. La lluita contra la plaga va ser volt difícil, ja que calia eliminar els ous. Aquesta plaga afectà molt negativament les collites. 

El segle XVII va ser per als pobletans i catalans un segle de pesta, guerra i fam. Un segle amb moltes estretors econòmiques. 

Els forns de vidre

Tot i que en aquesta època l'agricultura continua sent l'activitat econòmica més important, tenim constància que la fabricació del vidre va ser important al terme de la Pobla, sobretot entre 1600 i 1775. Els forns de vidre van estar en funcionament de manera més o menys discontínua des del principi del segle XVI fins a finals del segle XIX. 

Eren molts els mestres i oficials vidriers que van arribar a la Pobla per treballar-hi mentre va durar la producció. Alguns van marxar en acabar aquesta activitat i d'altres s'hi van establir tot haver-la acabat i van fer de pagesos. La majoria de mestres vidriers procedien de l'Anoia i del Maresme. Segurament la població autòctona feia feines menys especialitzades. 

La localització dels forns a la Pobla va ser deguda a la possibilitat d'aconseguir fàcilment el combustible. La Pobla, en aquella època, igual que en l'actualitat, tenia molta superfície forestal.

Tenim constància de diferents forns de vidre pel terme de la Pobla: 

- El forn del vidre o també anomenat el forn del vidre d'en Josep Cabrer és el que ens consta que hi havia dins de la població, a la Trona.

- El forn del vidre situat al barranc dels Forns. Actualment, s'hi poden veure les ruïnes - algunes parets i arcades. Quan va deixar de funcionar i en van aparèixer altres es va passar a denominar el "forn del vidre vell". 

- El forn del mas d'en Gassió també anomenat "forn vell del vidre" possiblement estava situat a les proximitats de l'actual Pla la Mola. 

- També tenim constància d'un forn a la Fumada, el qual l'any 1624 es coneixia com el forn de la Fumada.  

La construcció de l'ermita

L'actual ermita de Sant Miquel fou, en el seu inici, una petita capella, del segle XII o XIV, construïda en aquest indret per donar allotjament i culte a la Mare de Déu de la Jonquera en el jonquer, prop de la font vella d'abans. 

Per recordar aquest fet es va construir una creu de ferro en el lloc on la tradició situa la troballa. Aquesta estava fixada a un peu de pedres i situada, segons diuen els més grans del poble, al mig del camí que baixa a les Basses, a l'altura de cal Ravalenc. Més tard, va ser col·locada per facilitar el trànsit dels vehicles, a tocar de l'ermita, davant la paret del Cal Quim. 

Al començament del segle XVII es va fer l'obra de reconstrucció i embelliment de la capella; les obres van durar uns tres anys. El resultat d'aquestes obres es va poder contemplar fins a l'inici de la Guerra Civil, any 1936.

Les obres es van començar l'any 1611. La gent del poble va participar en el revestiment de les parets exteriors. Els costos que va comportà van anar a càrrec dels vilatans de la població. Finalment, les obres van quedar enllestides pel Carnestoltes de 1614. Més tard, en la fornícula de la façana, s'hi va col·locar una escultura de pedra de la Mare de Déu. 

La imatge de la Mare de Déu de la Jonquera continuà rebent culte i veneració a la capella, fins a l'any 1732, quan va ser traslladada al temple parroquial. 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

*Extret i adaptat del llibre Un recorregut per la Pobla de Cérvoles, de Borch, L., i Estradé, A. (2015).