XVIII *
Introducció
Malgrat que el segle començà amb una guerra, el segle XVIII es va caracteritzar per un creixement econòmic i demogràfic, tant a Catalunya com a la Pobla. L'economia catalana va sofrir un gran canvi, ja que es va passar de produir per consumir a produir per vendre.
L'augment de l'activitat comercial va ser el "motor" que va estimular el creixement de totes les activitats productives a Catalunya. Va augmentar la població, es va incrementar el comerç, va créixer l'activitat agrària i es va desenvolupar tant la indústria tradicional com la moderna.
Demografia
A partir del segle XVIII, les dades disponibles sobre la població ja procedien de censos, recomptes fets per individus i no per "focs". Malgrat això, hi ha alguns demògrafs que creuen que eren xifres inexactes perquè sempre hi ha hagut gent que ha tingut interès per no ser comptada.
Les Garrigues és una de les comarques que més va augmentar la densitat de població - més de 200% - ja que a inicis de segle hi havia molt poca població.
A la Pobla, l'any 1717, en el fogatge fet per Campoflorido, hi apareixen 98 habitants i en el cens de Floridablanca (1787), 514 habitants. Per tant, amb 70 anys la població es va multiplicar per cinc.
Contrucció de l'Església parrioquial
Sabem que l'any 1721 l'antiga Església romànica estava en males condicions. Les parets estaven negres, les bigues del sostre de fusta estaven podrides, la sagristia era de dimensions molt reduïdes i el campanar es trobava en molt mal estat.
Aquest va ser el principal motiu perquè el 1728 s'iniciés la construcció d'un nou temple, al mateix emplaçament que l'antiga Església romànica construïda pels primers pobladors de la Pobla.
La nova Església era quatre vegades més gran que l'anterior i tenia força llum natural. Va ser beneïda el dia 16 de juny de 1731 per l'arquebisbe de Tarragona, Pare Copons, essent vicari de la Pobla fra Josep Pucurull, monjo del monestir de Poblet.
Se li va canviar el nom en homenatge a la patrona del municipi, la Mare de Déu de la Jonquera.
L'any 1732, un cop acabada la construcció de l'Església, es va encarregar un retaule per a l'altar major a l'escultor Bonifaci Bonifaç, natural de Valls.
El conjunt, l'altar major i el retaule eren de fusta i d'estil barroc.
L'antic altar major era de fusta allargada com una caixa buida. Al damunt hi havia tres sacres de fusta o metall que contenien les oracions que es deien al llarg de la missa. També hi havia tres canelobres de metall o fusta. Al mig de l'altar, hi havia una fornícula on s'hi col·locava la custòdia.
El retaule era la part artística del conjunt. Estava separat de la paret del fons, i permetia passar pel deu darrere. A la part baixa del retaule hi havia les dues portes per pujar i baixar del cambril. A la part central del retaule hi havia les dues portes per pujar i baixar del cambril. A la part central del retaule hi havia 4 columnes intercalades amb les imatges de Sant Blai, Sant Isidre, Sant Pere, Sant Pau, Sant Roc i Sant Jaume. Enmig dels sants se situava l'obertura del cambril amb una gran arcada i on hi havia la imatge de la Mare de Déu.
A la part superior del retaule hi havia un quadre tallat en relleu que representava l'Anunciació de l'Àngel i Maria. Hi havia una creu que rematava el retaule.
L'any 1714 s'encarregà durar el retaule al durador Josep Fabregat. Se li encomanà una decoració a la italiana, en or i jaspi. També se li encarregà durar l'altar de les ànimes, col·locat a mà dreta, just en entrar al temple.
L'any 1732 la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera va ser entronitzada en el seu cambril, aquest va ser decorat i pintat pel mestre Josep Julià.
Pel que fa a l'origen de la imatge, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera es decanta per la idea que fos tallada per un ermità seguidor de Ramon de Vallbona, per tant, segle XII. I la segona que fos la mateixa imatge, però amb la veneració inicial a Santa Maria de Vallbona.
Es diu que l'altar major va ser construït de manera que només hi ha un dia a l'any en què els raigs de sol toquen a la cara de la Mare de Déu. És el dia 21 de novembre a les 12 del migdia. Aquest dia se celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Jonquera.
Malauradament, tot aquest conjunt, l'altar major i la imatge romànica van ser cremats a l'inici de la Guerra Civil, l'any 1936.
Construcció de l'orgue
El dia 25 de gener de 1750 es va celebrar una reunió a casa del senyor Joseph Cabrer, i s'hi va acordar que es construiria un rellotge i un orgue. En aquesta trobada també hi havia el monjo de Poblet i vicari de la Pobla, pare D. Pere Borràs, el batlle del poble, Joan Domènech, i els regidors Pere Gassió i Joseph Tamarit. Es va acordar que els pobletans donarien diners per tal que es pogués fer la construcció. S'abonaria amb els beneficis de les collites del 1750, 1751 i 1752.
Aquestes no van ser les úniques obres que es van fer al llarg d'aquest segle, ja que l'any 1781 - tal com indica la pedra que està situada a la paret de l'Església just davant de l'entrada de l'Ajuntament - es va engrandir el temple, tot construint el cambril i les escales per accedir-hi. Un cop acabat el nou cambril, a finals d'aquest segle, es van pintar les pintures a l'oli amb les escenes de la trobada al joncar de la Mare de Déu de la Jonquera.
El retaule de Sant Miquel
Com que l'any 1732 es va traslladar la imatge de la Mare de Déu al temple parroquial, l'ermita es va quedar sense patronatge. El consell de la vila, conjuntament amb el vicari de la Pobla, va decidir dedicar-la a Sant Miquel Arcàngel.
Es diu que el monestir de Poblet volia emportar-se la imatge de la Mare de Déu, i que a canvi posaria a l'ermita un retaule de Sant Miquel. La tradició diu que durant el viatge d'anada cap a Poblet, la Mare de Déu va desaparèixer miraculosament tres cops. Aquesta tradició es recorda amb les tres creus marines que trobem al camí del Vilosell.
Pel que fa a la data de col·locació del retaule, obra de Bernat Martorell, no se'n té constància. El més probable sembla que va entre els anys 1745 i 1750, ja que en aquesta època ja s'havien acabat les obres del nou temple parroquial i ja s'havien pagat les despeses més elevades.
Fent història del retaule, cal dir que el seu autor, artista desconegut fins a l'any 1937. Aquest retaule d'estil gòtic pertany a l'època de maduresa de l'autor, quan establert a Barcelona, començà la fase de comercialització. El retaule de Sant Miquel de la Pobla és de creure que fou propietat del Monestir de Poblet, ja que des d'allí s'expandia l'art i la cultura als pobles rurals, sobretot en els que tenien drets de senyoria.
Ja instal·lat el retaule dins l'ermita de Sant Miquel, la seva estada es va allargar fins a principis de segle XX quan l'arquebisbe de Tarragona, Antolí López, en la visita pastoral feta a la Pobla l'any 1913, va proposar endur-se'l al Museu Diocesà de Tarragona per la seva restauració, donat el mal estat de conservació en què es trobava. La retirada del retaule de l'ermita es va fer l'agost de 1917 amb la promesa, per part de l'Arquebisbat de Tarragona, de fer donació d'un nou altar i la seva corresponent imatge del Sant, cosa que no és complir. Aquest trasllat cap a Tarragona es va fer de matinada, ja que no era de bon grat per al poble.
Antigament, la diada de Sant Miquel se celebrava a la seva ermita. El poble sortia en processó des de l'Església parroquial cantant fins a l'ermita, on se celebrava la Santa Missa, amb les portes obertes, donat que no hi cabien tots els fidels.
Cada any, per la diada de la Santa Creu i per la festivitat de Sant Marc, hi havia el costum de fer la benedicció del terme i dels fruits del camp, des del pòrtic que hi havia davant del portal de l'entrada de l'ermita, més o menys, com que no la podem contemplar avui en dia.
També s'hi celebrava la cerimònia de la benedicció de les palmes. Després en processó es tornava cap a l'Església parroquial.
Fisonomia de la Pobla
A principis d'aquest segle XVIII és quan la Pobla va prendre la forma actual. Fins llavors era mot petit i anava des de l'Església i la casa del Marc pujant pel carrer Major, la Trona, el passatge Pau Anton i fins a cal Cabrer.
Totes les cases que estan dins d'aquest cercle són les cases antigues del poble, construïdes en els segles XVI i XVII.
A causa de l'augment de la població que va patir la Pobla al llarg del segle XVIII, el poble es va anar urbanitzant al llarg del carrer Major, de la plaça de Sant Miquel, del començament del carrer Franc i dels carrers del Calvari i de Vilanova.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
*Extret i adaptat del llibre Un recorregut per la Pobla de Cérvoles, de Borch, L., i Estradé, A. (2015).