Església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera
L'Església parroquial és del segle XVIII i està dedicada a la Mare de Déu de la Jonquera, patrona de la població. És d'estil neoclàssic, de creu llatina i amb tres naus. En el creuer s'alça una cúpula o cimbori i s'acaba amb un absis de 5 cares. A la cara central s'hi troba el cambril amb la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera.
Sobre les restes de la primitiva Església romànica que datava del segle XV (Santa Maria de Vallbona), s'hi va construir el nou temple conegut com l'Església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, en el segle XVIII.
De l'antiga Església es conserva la portada romànica, que posteriorment es va fer servir com a porta d'entrada al cementiri. Actualment la podem trobar en un lateral del cementiri, però tapiada.
Les obres de l'Església actual van començar l'any 1728 i van acabar l'any 1731.
Durant la Guerra Civil es va destruir tota la decoració interior.
Actualment, en el lloc de l'altar major de fusta, s'hi poden veure unes pintures murals del pintor lleidatà de reconegut prestigi, Víctor Pérez Pallarès, que foren inaugurades el dia 2 d'agost de 1996.
Aquests frescos tenen una superfície de 134 m² repartits en 5 parets. En tres parts s'hi representa escenes bíbliques, en una altra, la Carta de Poblament, i en l'última, miracles atribuïts a la Mare de Déu de la Jonquera.
Orgue
L'orgue és d'estil barroc i va ser construït cap a l'any 1752 per Anton Cases. Tot i que no es conserva en el seu estat original, sí que tenim d'aquella època els següents elements: les manxes, el secret, els sàlmers i els seus panderets, molts elements de la part mecànica de les tecles i dels registres, els tubs de fusta, els marcs del teclat i bona part de les tecles, la caixa i els muntants de fusta tallada, elaborats i exuberants. L'obra de la caixa i els muntants la va realitzar en Lluís Bonifaci de Valls, no pas el seu nét, que també signava Bonifaci, i que és l'autor del cor de la Catedral de Lleida.
L'orgue va començar a ser restaurat l'any 1989 per Wilfried Praet. Hi van participar professionals de la restauració de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Aquesta és la peça més valuosa del temple i anualment participa en el cicle "Els Orgues de Catalunya".
